LAS NUEVAS FRONTERAS DE LA LITERATURA: LA NARRATIVA
ELECTRÓNICA
Seguim amb un altre capítol del
mateix llibre, Escrituras Digitales.
Tecnologías de la creación en la Era Virtual (2008), en el que Domingo
Sánchez-Mesa Martínez profunditza en el sentit de la narrativa electrònica, preguntant-se
si l’hipertext suposa realment una nova configuració de la narrativa.
No tot text és susceptible a
priori de ser considerat narració, tot i que pugui contenir elements narratius,
molts cibertexts no són narratius.
No qualsevol combinació de lèxies té sentit narratiu, ja que cadascuna existeix només en un ordre lògic. Per posar a prova la narrativitat de l’hipertext li hauríem d’aplicar alguna de les categories de l’anàlisi narratiu com les de temporalitat, ritme i durada o l’ordre narratiu. En l’hipertext les el·lipsis i els resums poden ser creats pel propi lector mitjançant salts entre nodes, i per tant reduint el temps discursiu. Així, com ja sabem, la lectura d’una novel·la hipertextual no només recrea les possibles narracions previstes pel seu autor sinó que el lector n’inventa de noves. Recull una interessant aportació de Marie-Laure Ryan que senyala que la potència de l’hipertext no resideix només en l’assemblatge d’elements heterogenis, sinó en el desmuntatge del que tradicionalment venia unit. Aquest seria el repte l’hipertext que planteja a la narrativa, ja que aquesta sempre s’ha vist identificada amb la coherència, la racionalitat i la linealitat.
De cara a la seva narrativitat el futur literari de l’hipertext està en la seva habilitat per explicar històries. Però la definició de lo narratiu difícilment es pot reduir a uns principis clarament definits, existeixen diferents nivells de narrativitat, això s’ha de tenir en compte a l’hora d’estudiar si narració i hipertext són compatibles. Les característiques inherents de l’hipertext són les que el distancien de la visió clàssica de narració, la seva aparent falta d’immersió la fan incompatible amb la narració, però té capacitat de compensar aquesta carència.
Acaba el capítol comentant dos obres hipertextuals, Afternoon de Michael Joyce i Pachwork Girl de Shelley Jackson. Defineix la primera com una obra antinarrativa, tot i valorant-la la considera com una cosa diferent a una narració. La segona obra també trenca la narració, però conté seqüències que són clarament narratives.
No qualsevol combinació de lèxies té sentit narratiu, ja que cadascuna existeix només en un ordre lògic. Per posar a prova la narrativitat de l’hipertext li hauríem d’aplicar alguna de les categories de l’anàlisi narratiu com les de temporalitat, ritme i durada o l’ordre narratiu. En l’hipertext les el·lipsis i els resums poden ser creats pel propi lector mitjançant salts entre nodes, i per tant reduint el temps discursiu. Així, com ja sabem, la lectura d’una novel·la hipertextual no només recrea les possibles narracions previstes pel seu autor sinó que el lector n’inventa de noves. Recull una interessant aportació de Marie-Laure Ryan que senyala que la potència de l’hipertext no resideix només en l’assemblatge d’elements heterogenis, sinó en el desmuntatge del que tradicionalment venia unit. Aquest seria el repte l’hipertext que planteja a la narrativa, ja que aquesta sempre s’ha vist identificada amb la coherència, la racionalitat i la linealitat.
De cara a la seva narrativitat el futur literari de l’hipertext està en la seva habilitat per explicar històries. Però la definició de lo narratiu difícilment es pot reduir a uns principis clarament definits, existeixen diferents nivells de narrativitat, això s’ha de tenir en compte a l’hora d’estudiar si narració i hipertext són compatibles. Les característiques inherents de l’hipertext són les que el distancien de la visió clàssica de narració, la seva aparent falta d’immersió la fan incompatible amb la narració, però té capacitat de compensar aquesta carència.
Acaba el capítol comentant dos obres hipertextuals, Afternoon de Michael Joyce i Pachwork Girl de Shelley Jackson. Defineix la primera com una obra antinarrativa, tot i valorant-la la considera com una cosa diferent a una narració. La segona obra també trenca la narració, però conté seqüències que són clarament narratives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada