ESCRITURA HIPERMEDIA Y LECTOAUTORES

El llibre Escrituras Digitales. Tecnologías de la creación en la Era Virtual (2008), editat i prologat per Virgilio Tortosa, recull les aportacions fetes en un congrés celebrat els dies 24 a 27 d'octubre del 2005 a la Universitat d'Alacant. El capítol que comentaré és de l’Isidro Moreno i introdueix el concepte de lecto-autor. Sabem que amb l’hipertext el lector es converteix alhora en autor, el lector participa directament en el desenvolupament del relat transformant-lo i construint alternatives al text ideat per l’autor. L’hipertext ens aporta noves possibilitats discursives que permeten al lector pujar cap a la categoria de lecto-autor.

En l’oralitat el receptor influeix sobre el narrador mitjançant les seves reaccions, aquest pot saltar-se parts del seu relat si veu que avorreix o variar el ritme de la narració. En canvi en el diàleg els papers de receptor i emissor s’alternen contínuament, l’escriptura hipertextual ens aporta conjuntament aquestes característiques. Actualment la tecnologia està passant per sobre del contingut, així l’autor pensa que no s’estan aprofitant les enormes possibilitats expressives que facilita. Això s’acabarà quan la tecnologia es faci invisible, deixi de enlluernar-nos.

La ment funciona mitjançant interrelacions complexíssimes, la seva capacitat de combinar temes i oferir solucions múltiples a un mateix problema. L’hipertext permet escriure tal i com treballa la ment, cosa impossible amb l’escriptura lineal. És semblant al que succeïa amb l’oralitat, amb la seva facilitat de modificar el relat, amb l’avantatge que a diferència amb l’oralitat la mort no suposa la desaparició de la memòria.

Acabo amb la reflexió de l’Isidro Moreno de que cap nova forma d’escriptura revela la seva fertilitat des dels inicis, l’hipertext no serà l’excepció, més encara si tenim en compte la dificultat d’utilitzar de forma expressiva cadascuna de les substàncies expressives que utilitza.